La publicació del llibre d'Isabel Coll servirà per retre homenatge al gran pintor Arcadi Mas i Fondevila durant aquest any 2014 en el que es commemoren els 80 anys de la seva mort, ocorreguda a Sitges el 31 de gener de 1934.
Arcadi Mas i Fondevila. El pintor poeta és un exhaustiu estudi de la figura i l’obra d’Arcadi Mas i Fondevila. Combinant la biografia i l’anàlisi artística fa un recorregut complet pel seu llarg itinerari pictòric, des de les primeres obres a Barcelona i a Roma, amb què es donà a conèixer, fins als paisatges realitzats els darrers anys.Tota la seva obra representa un cant a la bellesa de les coses més senzilles de la vida. Partint de temes quotidiansdel món que l’envoltava, Mas i Fondevila experimentà amb el color fins a convertir-se en un mestre, capaçde captar múltiples i sensuals matisos cromàtics. Fou també un dels fundadors de l’Escola Luminista de Sitges. Amb la seva constant recerca de la llum que envaïa i banyava el paisatge, esdevingué un impressionista de primera hora, com notaren els crítics de l’època i també els pintors joves, que admiraven les sevesinnovadores recerques. A més, fou un dibuixant extraordinari i un artista d’una gran versatilitat que va treballar el guaix, l’aquarel·la i l’oli, tècniques amb què sempre mostrà el seu estil personalíssim i el seu gran talent. Estructurat cronològicament i profusament il·lustrat, aquest llibrededica una atenció especial a les influències de l’artista i n’analitza amb deteniment algunesde les realitzacions més significatives.
Amb motiu de la seva mort es van publicar diverses cròniques, entre les que destaquen aquestes de El Baluard de Sitges.
4 de febrer de 1934
Mas i Fontdevila
A la nit del dimecres sorprengué al veïnat la trista nova, encara que prevista, de la mort de l’il·lustre artista i caríssim sitgetà d’adopció el Mestre i veterà Arcadi Mas i Fontdevila, als 86 anys d’edat. Passava les temporades estiuenques a la Vila des de fa moltíssims anys, i aquest hivern havia continuat resident a Sitges per torbar-se delicat de salut i com si preveiés el seu fi i volgués que el seu cos descansen per sempre al Cementiri del poble que tant havia estimat.
El Mas i Fontdevila havia vingut a Sitges en la seva juventut responent a l’amistat que professava amb varis artistes sitgetans i ací s’emmaridà amb la compatrícia Na Eulalia Carreras i Robert, que fou la companya amantíssima en la seva llarga i gloriosa vida de treball la qual, dissortadament, morí fa pocs dies lo que segurament ha precipitat el fatal traspàs del gran artista.
Després de casat, en Mas i la seva jove esposa traslladaren la residència a Itàlia, on començà a despintar la seva anomenada de pintor excels, que ha conservat sempre, ja que en Mas, treballador infatigable i depurat, no envellia mai. El seu art exquisit sigué sempre jove. Fou un artista de cos enter, i les seves obres, d’una plenitud admirable seran inmortals. Era conegut arreu i el seu nom tenia un relleu extraordinari. Fou d’un caràcter obert ingenu i senzillíssim, fent-se estimar de tothom. A Sitges era amic sincer i amable amb tots els sitgetans. La seva bonhomia fou veritablement exemplar.
L’acte de l’enterrament constituí gran manifestació de sentiment. Donaven guarda d’honor al cadàver dos empleats del Cau Ferrat, d’uniforme, i sobre la caixa s’hi diposità un ram de flors, ofrena de les filles, i dues corones, una del Patronat del Cau, del qual formava part el difunt, i de la Junta de Museus de Barcelona.
Presidia el dol, a més dels fills polítics N’Albert Fochs i En Trinitat Catasús, el conseller de Cultura de la Generalitat En Ventura Gassol, en representació de l’Honorable President de Catalunya, l’Alcalde de Sitges, el Sr. Rector, el pintor Joaquim Sunyer, en representació del Patronat del Cau, i A. Cabanyes per Círcol Artístic. Figuraven en el seguici bon nombre d’artistes i amics de la capital, i la totalitat dels membres del Patronat del Cau Ferrat, senyors Folch i Torres, Boarralleres, Jou, Matas, etc.
A la Parròquia es va comiadar el dol, després d’haver pronunciat el Sr. Rector Dr. Godayol unes sentides i juntes paraules a la bona memòria del finat, recordant les seves obres pintades en el Temple, tals com la reproducció de l’altar de la Puríssima i aquelles bellíssimes “Noves de Santa Caterina”, per encàrrec de Mr. Deering.
El seguici continuà fins el Cementiri, on rebé cristiana sepultura el pintor benemèrit que tan bellament havia imprès a la tela les nostres platges, les nostres costums i ara darrerament amb una gran fervorositat ens nostres carrers més típics.
Amb les morts darreres d’Utrillo i en Mas, han desaparegut de la Vila de Sitges, tota la colla d’artistes vuitcentistes amics de l’inoblidable Rusiñol, i que són els principals impulsadors del renom actual del nostre poble.
18 de febrer de 1934
Arcadi Mas i Fontdevila
1874: Fortuny havia mort a Roma. L’Ajuntament de Barcelona, l’any següent, concedeix una pensió, amb el nom de l’artista reusenc,a Arcadi Mas i Fontdevila, nat a Barcelona l’any 1952, deixeble- a l’Escola de Llotja- de Caba i de Claudi Lorenzale. L’estada de Mas i Fontevila, en terra italiana és llarga i profitosa. Prop de la pintura de Morelli i de Maneini aprèn, en els 12 anys que hi passà, el fàcil toc; però sempre, en aquell temps i en l’obra seva, la pinzellada lleu i habilidosa s’escorre al llarg d’una segura coneixença de la forma. Hi ha, en el Museu d’Art Contemporani, de Barcelona, alguns dels seus més importats treballs de pensionat. En tornar a Catalunya s’apressà a conèixer tot seguit el cel d’Andalusia, amb tècnica encara ben a la italiana, copsà la processó de Corpus als blancs carrers de Sitges. Si tenia una formació acadèmica reanimanda per l’exemple de Fortuny, se sent sorprès. Arcadi Mas i Fontdevila, per la sabor de cosa de la terra que dimana de la festa popular; deixa les nimfes i els efebes emergint d’entre el plomatge i els reflexos capvesprals de les llacunes vènetes, par a dir el colorístic gaudi cristià de la processó senzilla i sanitosa, molt parcament velada per l’incens. Diriem que Arcadi Mas i Fontdevila entra amb els pinzells als dits al corrent catalanista que, nascut en l’excursionisme català, reinflant d’emoció pel corrent romàntic, aleshores tenia bella ufana al volt dels Jocs Florals i de “La Reneixença”. Realisme après a Roma, el seu; realisme no fort i contundent, però si precís i digne, li mancava ja només un empelt de catalanitat provinent dels medis barcelonins de més crèdit artístic en la dècada, immediatament anterior a l’Exposició Universal de 1888, perquè aquest realisme assolís un caràcter ben lligat amb la terra que el jove estudiant format a Roma novament trepitjava, esdevingués connex amb la vida palpitant de cada hora; fos tant del seu moment i del seu poble que, en sobtada conseqüència, esdevingués universal. Després anà evolucionant, Arcadi Mas i Fontdevila, en contacte amb les noves promocions. Tot esdevé més fusionat damunt les seves teles; vol fer-hi intervenir un nou personatge en les pintures d’ambient, l’aire: això que a França desvetllaren la tècnica i l’estètica impressionista i que a Barcelona varen imputar - amb diferenciacions molt remarcables- Santiago Rossinyol i Ramon Casas.
Arcadi Mas i Fontdevila, a més de les grans composicions, a més de les notes de color, a més dels tendrament i joiosament ben compostos pastels evocadors de les festes catalanes camperoles, fou il·lustrador que interpretà ben dignament els textos novel·lístics com ho donaren entendre els dibuixos a aiguatintes nombrosíssims que es portaren al públic les revistes “Hispania” i “La Ilustración Artística”, tots ells de fàcil i agradable tècnica.
Josep F. Rafols
